L’economia social pot tenir, i hauria de tenir, una veu pròpia per protegir els interessos de les treballadores i de la vida en els processos de macro i microeconòmics. És hora d’assumir que la IA esdevé una realitat que s’ha d’introduir a l’empresa amb els mateixos valors que la resta de tecnologies que poden resultar excloents.
Foto d’arxiu
La Intel·ligència artificial (IA) vaticina, segons alguns entesos, com la 4a revolució industrial. Malgrat això, el que segur tindrà és una incidència negativa en les maneres de produir dels pròxims anys, eixamplant, segurament, la desigualtat econòmica i social de les treballadores. En aquest aspecte, l’economia social pot tenir, i hauria de tenir, una veu pròpia per protegir els interessos de les treballadores i de la vida en els processos de macro i microeconòmics. És hora d’assumir que la IA esdevé una realitat que s’ha d’introduir a l’empresa amb els mateixos valors que la resta de tecnologies que poden resultar excloents.
A dia d’avui, la Intel·ligència artificial encara no suposa un increment exponencial en la producció de matèries primeres o serveis. El que sí que ha començat a passar és s’han començat a suprimir algunes tasques creatives, un espai fins ara dedicat a les persones.
Segons indica el doctor Eloi Serrano Robles, director de la Càtedra d’Economia Social al Tecnocampus Mataró-Maresme, la revolució industrial, com ho va ser la invenció de la màquina de vapor al segle XVIII, va afavorir l’increment de la producció de forma extraordinària, generant un canvi en les condicions laborals, migracions del camp a la ciutat i l’aparició de la persona obrera; alhora que l’estat modern es conformava a l’aixopluc de les burgesies també s’erigien com les dominadores de l’economia superant l’aristocràcia. Res fa pensar que això pugui tornar a passar, perquè la IA avui en dia no té una aplicació directa en la producció.
Però aquesta implantació tan potent de IA genera riscos socials. Només representa una millora per aquelles empreses o persones treballadores que estan alineades amb la nova tecnologia i, en conseqüència, un empitjorament en la resta, extremant encara més la desigualtat entre les persones treballadores. I molt més, multiplicant les persones (i per extensió, les empreses) que van quedant excloses del mercat a mida que la tecnologia avança i s’estén.
És aquí on les empreses de l’economia social i solidària tenim el repte de posar-nos a treballar. Les entitats de l’ESS podem garantir que l’aplicació de la IA en els processos productius es realitza amb els valors propis de l’economia social: democràcia, equitat, transparència; treballar per la seva implantació i desenvolupament com ho fa la cooperativa Human Call To Action.
També tenim una important tasca a fer amb l’apropament de la tecnologia a totes les persones, com ho fa Collectic SCCL, una cooperativa que treballa per la inclusió, l’autonomia i l’apoderament de les persones i les comunitats als àmbits social, laboral i tecnològic, com una eina de participació i transformació social. També fa formació, treballa en eines de codi obert i les comparteix, explica les tecnologies o cerca aplicacions per millorar la vida de les persones.
Les entitats de l’ESS i les cooperatives, així com les xarxes que creem entre nosaltres, tenim el repte de denunciar i alçar la veu perquè es posin mesures des de les institucions que garanteixin una reducció de les desigualtats que aquesta tecnologia pugui generar. Reclamar que la IA s’apliqui en benefici de les persones i no per multiplicar exponencialment els beneficis d’uns quants. El 23 de juny de 2023 es va publicar la primera legislació en la matèria, i, a dia d’avui, encara és incerta quina serà l’aplicació en cada país. Com a sector econòmic, l’economia social i solidària no pot quedar enrere. Tenim molt a dir i moltes oportunitats per treballar.