La Teulada

Logo La Teulada

Parlem amb el Pep Vidal, soci de la cooperativa, per valorar l’actual situació de sequera i les reivindicacions de la pagesia. També analitzem com s’està agredint el sud de Catalunya.

Soca-rel és una cooperativa dedicada a la producció i distribució de verdures i fruita ecològica ubicada a Bràfim. Té com a valors l’ecologisme, la qualitat del producte i la revalorització del món rural i les seves treballadores. Ofereix productes lliures de químics, varietats locals que segueixen els seus cicles naturals i treballa per la sobirania alimentària i per uns sous dignes.

Foto: Insta Jurídics

Davant de l’actual situació de sequera, com us esteu adaptant des de la cooperativa?

L’any passat vam tenir unes grans pèrdues per la situació de sequera, perquè no podíem regar. Llavors, el que estem fent aquest any és planificar diferent la campanya de primavera-estiu. Primer de tot, hem disminuït una mica les plantacions i hem canviat totalment les varietats que plantàvem. Fins ara ho fèiem amb varietats tradicionals de diferents llocs, amb un requeriment d’aigua normal per la zona i ara, hem hagut d’anar a buscar altres varietats que no son tan tradicionals, però que no necessiten tanta aigua. Per altra banda, també hem buscat alguna finca alternativa amb disponibilitat de pou per plantar depèn de quines varietats.

Així doncs, heu creat aliances amb altres productors del territori?

Hem arribat a convenis amb pagesos d’aquí de la zona per utilitzar alguns petits retalls de finca que tenen dret a pou i que ells no utilitzen, per tant, tenen aigua mitjanament assegurada. Sobretot ens deixen l’espai durant aquest estiu per plantar les tomaqueres.

Cada vegada plou menys i fa més calor. Això està afectant al Calendari del Pagès? Com ens hi haurem d’adaptar com a consumidores?

Seguim encara el Calendari del Pagès, però heu de tenir en compte que la temperatura varia molt depenent de la zona. Penseu que entre el poble de Bràfim i el terreny on tenim nosaltres la finca, hi ha diferència a nivell de temperatura. Ni que ara faci calor, si plantem tomaqueres abans d’hora i hi ha una gelada, no les podrem aprofitar. I a finals de març, una setmana de fred, no és estrany que passi.

Pel que fa a les consumidores, la realitat és que la gent no està acostumada a comprar producte de temporada. És per això que nosaltres treballem amb altres productors que allarguen la temporada amb hivernacles. Si només treballéssim amb les nostres finques, les temporalitats serien molt reduïdes. La gent no se n’adona ni se n’adonarà que trobar tomàquets el mes de desembre no té cap mena de sentit. Naltros mateixos som els primers que portem tomàquets d’hivernacles de Cambrils fins al desembre. I, en tot cas, els que venem a un circuit curt, potser hi haurà algun dels productes que no podrem disposar. 

Us heu unit al moviment Revolta Pagesa. Quina expectativa teniu d’aquesta reivindicació i quina valoració en feu?

Nosaltres ens unim a la Revolta Pagesa, però tenim clar que hi ha molts punts que es demanen que no hi estem d’acord i que no concorden amb la nostra manera de fer, ni de pensar, ni d’actuar. De totes maneres, creiem que és un moment molt clau per a la pagesia del país. Hem de tenir una visió àmplia: hi ha moltes coses que ens afecten a totes i que hem de batallar perquè la pagesia, veritablement, cada vegada va a pitjor.

Per exemple, una de les reivindicacions que s’està fent és la permissivitat amb alguns herbicides i plaguicides que naltros no estem d’acord que s’acceptin; naltros no en fem servir. Però, en canvi, estem molt d’acord amb la reivindicació a nivell de burocràcia. Tenim una despesa a nivell burocràtic brutal. Aquesta paperassa està feta i pensada perquè la gestioni la gran empresa, que és la que es pot permetre tenir una persona o un equip de persones només dedicat a això. Està tota pensada pel gran monocultiu i en cap cas pels petits productors que diversifiquem la producció. Reclamem que no pot ser que ens dediquem tantes hores a fer papers i que nosaltres tinguem unes tipologies a fer iguals que els dels grans empresaris o la gran agroindústria. 

Pel què fa a la situació de l’aigua, s’estan posant unes restriccions a la pagesia que no tenen sentit i que només afecten a aquest teixit productiu. A sectors com el turisme o la gran indústria no se’ls planteja cap reducció, quan són ells els qui consumeixen el gran volum d’aigua.

A nivell local, naltros per exemple utilitzem l’aigua d’un reg que prové del riu Gaià i ens veiem molt limitats per uns cabals ecològics que estan implantats des de Barcelona amb una total desconeixença del nostre territori. Si haguéssim de fer-ne cas, no podríem regar perquè el riu no baixa. De fet, com a comunitat de regants, estem en un procés judicial per aquest motiu; ens diuen que eixuguem el riu perquè després del punt d’on agafem l’aigua, el riu desapareix. El que no saben és que, per un tema orogràfic, el riu només desapareix superficialment, i que mig quilòmetre més endavant, torna a brollar a la superfície.

La reivindicació està aquí: aquestes decisions i denúncies es fan des dels despatxos sense conèixer el territori ni les lleres dels rius.

El sud de Catalunya serà terra de macroprojectes?

Sembla que sí, però que quedi clar que n’estem totalment en contra. Primer, el Hard Rock, un projecte de precarització un altre cop en l’àmbit laboral, apostant pel joc i per la prostitució, que no té cap sentit, i en el que s’hi suma la problemàtica de manca d’aigua que tenim actualment. Estan plantejant infraestructures que tindran un consum brutal d’aigua i, mentrestant, a naltros se’ns demana que no reguem o que disminuïm el reg, fent inviables les nostres explotacions. A més a més, qui estem preservant el territori i fent que la terra no es converteixi en un misto que provoqui incendis, som la pagesia. Tenim una funció social brutal que ni es valora ni es té en compte. 

L’altre punt són tots aquests macroprojectes de plaques solars, molins, etc. construïts en sol agrícola, quan hi ha sols industrials suficients per poder crear totes aquestes infraestructures. Estan posant plaques solars allunyades del centres de consum amb el que això suposa, de pèrdua d’electricitat durant el camí.

En definitiva, sempre ens toca als mateixos.