Com va començar a rodar La iMAGInada?
Al 2008, en plena crisi, unes quantes persones vam trobar a faltar activitats per les festes de Sant Magí, la festa petita de Tarragona. Érem persones que estàvem vinculades a les Barraques de Santa Tecla, un espai molt polititzat, i teníem ganes d’organitzar un festival on la cultura estigués al centre. A diferència de Barraques, la idea era que les persones organitzadores hi poguessin participar a títol individual i no representant a un col·lectiu, és a dir, que les decisions es poguessin prendre en assemblea.
A partir d’aquí, i poc a poc, es va anar creant tot el que coneixem a dia d’avui de La Imaginada: l’espai fòrum, amb xerrades i tallers; el mercadet d’artesania; tastets de productes locals; sopars del món; espectacles de dansa, teatre, circ, infantils… Les propostes han anat creixent amb els anys.
Així doncs, podríem dir que La iMAGInada és un festival que s’ha consolidat a la ciutat.
No ens agrada anomenar-la festival. Naltros en diem Espai per la Llibertat d’Expressió, precisament per fugir de les connotacions que tenen els conceptes de “barraques” o “festival”. Amb aquesta descripció, creiem que s’escau més a la voluntat de recollir tot tipus d’actes, ja siguin culturals, formatius o polítics.
La iMAGInada és un projecte autogestionat, com us organitzeu?
Exacte. Ens organitzem per komandos, és a dir, comissions de 4-5 persones. Hi ha komandos de fòrum, d’espectacles, de logística i estructura, etc. Els komandos són els que s’encarreguen d’executar la feina i després la presenten a l’assemblea, que és l’òrgan de decisió final. Allà és on s’acaben de perfilar les propostes.
Dins l’equip, hi ha professionals de l’àmbit de la cultura? És necessari que sigui així per poder-s’hi implicar?
Hi ha professionals de tots els àmbits, però pel desenvolupament de La iMAGInada no és del tot necessari tenir-ne específicament del sector de la cultura. Però les persones que formem part de La iMAGInada tenim inquietuds culturals i és inevitable que algú de naltros s’hi estigui dedicant professionalment.
Però també ens ha passat al revés. Hi ha casos d’algunes persones que, arran de les tasques que han fet a La iMAGInada, han acabat dedicant-s’hi professionalment, com és el cas de l’actual roadmanager del grup Roba Estesa, per exemple. O artistes novells que han estat implicades amb La IMAGInada i que, a posteriori, han acabat trepitjant escenaris de tota Catalunya. En aquest cas, a més a més, elles ens han ajudat a posicionar l’espai arreu del país perquè quan van de gira sempre ho fan parlant molt bé del què fem a Tarragona.
Què n’opineu de la cultura tarragonina?
Costa assabentar-se dels diversos actes que es fan, si no formes part del món cultural. De fet, els esdeveniments que no són propis de l’Ajuntament no són gens visibles. Les propostes són força endogàmiques. Com que la gent no sap els actes que s’ofereixen, no hi assisteix i, per tant, no accedeix mai a aquest món, i això és un peix que es mossega la cua.
També creiem que s’ofereix bona cultura de pagament, però que hi ha poca oferta gratuïta. Però és veritat que els últims anys, postpandèmia, s’està fent una aposta per apropar la cultura a un públic més heterogeni i inclusiu com, per exemple, el cicle Cultura o Extinció.
El que és una realitat és que els espais estan buits de públic. Si els grups de música paren a Tarragona, és perquè els ve de camí. En canvi la cultura popular està molt ben cuidada. Potser no estem sabent-nos adaptar als nous gustos de la gent més jove.
Entenem per Cultura Comunitària com una pràctica que incideix a través de l’art i la cultura en les comunitats apel·lant a la participació ciutadana i amb un poder transformador per la ciutat. Creieu que el vostre projecte té una base transformadora? Quin impacte té a la ciutat?
La iMAGInada és la definició de cultura comunitària. És un projecte de voluntariat, obert a la ciutat… A més a més, l’impacte és molt gran perquè pràcticament tota la programació de Sant Magí la fem nosaltres.
Què us agradaria que passés culturalment a Tarragona?
- Ens agradaria que hi haguessin més sales d’exposicions i que es poguessin reconvertir espais com ha passat ara amb el Banc d’Espanya, per exemple.
- Que s’arreglessin els monuments culturals que cauen a terra.
- Que hi hagués un centre cultural de creació comunitària (com està passant a moltes ciutats europees), que sigui obert a la ciutadania i on s’incloguin totes les arts.
- Que hi hagués espais on poder practicar i fer mostres de circ.
