El Far Cooperatiu és una cooperativa tarragonina formada exclusivament per dones compromeses amb la transformació social i l’economia solidària que ofereix serveis de comunicació social i participativa amb l’objectiu de fer visibles aquells col·lectius que habitualment no tenen veu i impulsar iniciatives per la construcció de vides més sostenibles. És una iniciativa transformadora que treballa amb i per potenciar l’economia social i solidària.
Equip d’El Far Cooperatiu
Bon dia! Crec que aquests temps que corren és important fer visible l’economia social feminista i combativa. El Far en fa bandera?
El Far treballem per fer una comunicació diferent, des d’una mirada transformadora i que aporti valor. No posem el focus en uns resultats que siguin purament quantitatius, sinó en una comunicació que faci valdre els projectes. Per naltros tenen molta importància els processos; ens centrem en com hem arribat fins a aquell resultat, com ha estat el procés creatiu. Ho fem de la mà de les persones que lideren i impulsen els projectes, dinamitzant-les i empoderant-les perquè elles siguin les protagonistes de la seva comunicació i la puguin gestionar. Per naltros és molt important que totes les persones dels projectes pels què treballem tinguin veu i se sentin representades en aquesta comunicació. És a dir, entenem la comunicació com una eina participativa i de cohesió, la qual cosa aporta uns resultats molt més valuosos.
I responent a la teva pregunta, el cert és que no fem bandera de fer una comunicació feminista i combativa, perquè és una cosa que ja està intrínseca en la nostra metodologia de treball.
Expliqueu qui i què sou? Què us fa especials?
El Far Cooperatiu som una cooperativa de comunicació. L’equip està format només per dones amb un compromís especial cap a la transformació social i l’economia solidària; de fet, cadascuna de naltros té bagatge i una trajectòria personal que ho demostra. Oferim serveis de comunicació integrals, és a dir, des de pensar i dissenyar estratègies comunicatives fins a implementar accions concretes de difusió. Per exemple, ens encarreguem de crear els missatges de les campanyes, però també de les imatges gràfiques, de gestionar xarxes socials o premsa, etc.
Pensem que ens fa especials la metodologia de treball que utilitzem, com ja us hem explicat abans. Però també el fet que elaborem el disseny gràfic de les campanyes que ens encarreguen a través de La Torreta. La Torreta és un estudi creatiu i de disseny propi que compartim amb la Fundació Pas a Pas i on les persones amb capacitats diverses aporten la seva creativitat i el seu talent en aquest procés.
Creiem que a través dels nostres serveis, promovem la inclusió i la participació activa, sempre des d’una perspectiva feminista i sostenible.
El Far no només comunica, també impulsa altres tipus de projectes. Ens els podeu explicar?
Fa un temps, a través d’un Projecte Singulars, vam obrir una línia nova dins El Far per generar conscienciació sobre sostenibilitat, reducció de residus i promoció del comerç local. Actualment, tot plegat s’ha materialitzat en l’impuls de la Biblioteca de les Coses de Tarragona que vam inaugurar ara fa més d’un any, al barri de Sant Salvador. Es tracta d’un espai on es poden agafar objectes i eines a mode de préstec i d’aquesta manera no generar residus i afavorir l’economia circular. En el mateix propòsit de reduir residus i amb la voluntat de generar el mínim impacte mediambiental possible quan fem campanyes comunicatives, darrerament també hem impulsat un projecte de reutilització de banderoles publicitàries per convertir-les en nous objectes d’utilitat. Com per exemple, els portaentrepans que vam fer per les festes de Santa Tecla o els coixins per seure a terra als espectacles de carrer. La comunicació pot generar molts residus i naltros treballem amb el compromís de generar el menys impacte ambiental possible.
Amb l’actual polèmica que s’ha generat sobre l’augment i normalització de discurs d’odi a les xarxes socials, com hi tenen cabuda els projectes d’economia social i solidària com els que acostumeu a acompanyar?
Molt bona pregunta. És un tema que darrerament ens preocupa. De fet, és per això que vam organitzar la jornada de comunicació anual que fem per a CoopCamp centrada precisament en com comunicar èticament en un moment com l’actual.
Una de les conclusions que sortien de la jornada i que, precisament, estem treballant en aquesta línia, és en deixar de posar tots els esforços en canals com les xarxes socials. Creiem que cal tenir una mirada més oberta de la comunicació i recuperar espais i canals que s’han utilitzat des de sempre i que han funcionat. Parlem de recuperar la presencialitat i de treballar i cuidar més les relacions personals, de mantindre la comunicació física com la publicació de programes de mà, cartelleria, etc. També de treballar per anar generant més comunitat i cuidar millor les seguidores que ja tenim: organitzant actes per elles, a través de butlletins, etc.
Tot i això, el cert és que les xarxes socials segueixen tenint molt de pes en la manera que tenim de comunicar. Realment són un canal molt accessible per a les entitats. Hi ha xarxes socials que són lliures i descentralitzades que cada vegada estan agafant més protagonisme i és interessant posar-s’hi, però és cert que hi ha projectes que, per la seva naturalesa, necessiten seguir comunicant en aquestes xarxes comercials. I és important tenir en compte que marxar d’aquestes xarxes, també suposa deixar via lliure a aquests discursos d’odi que comentàvem. Creiem que és important que en aquests espais també hi hagi discurs d’economia social i solidària.
Per tant, com a conclusió, creiem que d’entrada cal relativitzar l’impacte que tenen les xarxes socials en la difusió de les coses que fem perquè tampoc és tant i, per tant, no posar-hi tants esforços. Obrir més la mirada de la comunicació i recuperar espais i relacions que hem deixat de cuidar. I, si es volen explorar nous canals, iniciar-se en les xarxes socials del fedivers perquè també aporten molt de valor.