Entrevistem el grup de treball d’habitatge cooperatiu de Tarragona, que des de fa més de dos anys impulsa una proposta de cooperativa d’habitatge en cessió d’ús com a alternativa al mercat especulatiu.
Parlem amb Lorda Marauri Gonzàlez i Víctor sobre el procés de cerca d’un edifici i la construcció d’aliances en un context sovint hostil.
Representants del grup de treball
d’Habitatge cooperatiu de Tarragona.
Quina ha estat la inquietud d’engegar un projecte d’habitatge cooperatiu?
La principal motivació ha estat la dificultat creixent per accedir a un habitatge digne a Tarragona. Els preus del lloguer són abusius i, per a moltes, la compra d’un pis no és una opció viable, ni econòmicament ni ideològica. No creiem que l’accés a l’habitatge hagi de passar necessàriament per ser propietària. L’habitatge cooperatiu ens semblava una bona alternativa, tant a la compra com al lloguer especulatiu, i a més ens permetia imaginar una manera de viure més comunitària, amb una comunitat diversa, intergeneracional, basada en la confiança, la convivència i el suport mutu. No volem ser propietàries, volem viure amb estabilitat i sense especular.
Qui ha impulsat que s’engegui el grup?
El punt de partida va ser una sèrie de xerrades que va fer la Fundació La Dinamo a Tarragona. Aquesta fundació treballa per impulsar models d’habitatge cooperatiu en cessió d’ús. Després de les sessions, un petit grup de persones que vivim a la ciutat vam començar a trobar-nos per valorar si seria viable tirar endavant un projecte aquí. A poc a poc es va anar formant un nucli estable i vam començar a fer els primers passos.
Quins són els processos que heu fet fins ara?
El primer que vam fer, amb l’acompanyament de La Dinamo, va ser una enquesta interna per definir com volíem que fos la cooperativa: quants habitatges, quin barri, quins espais comuns, quina capacitat econòmica tenia cada unitat… Amb aquesta informació vam detectar que la Part Baixa, molt abandonada per les institucions, podria ser un bon lloc per impulsar una proposta transformadora.
Des del principi vam defensar que, en una ciutat plena d’edificis buits, no tenia sentit construir de nou. Per això vam proposar la rehabilitació d’algun immoble existent i vam imaginar col·lectivament què ens agradaria tenir: una sala polivalent oberta al barri, ludoteca, bugaderia, biblioteca, taller d’eines… I habitatges adaptats a les necessitats de cada família, sense espais duplicats que ja serien col·lectius.
En quin estat esteu ara? Quines han estat les dificultats fins ara?
Portem més d’un any trucant a totes les portes: Ajuntament, Diputació, Port, SMAHUSA (oficina local de l’habitatge de Tarragona)… però la resposta ha estat pràcticament sempre el silenci. En algun cas, fins i tot desconeixement total del model. Amb l’Ajuntament vam tenir una reunió molt positiva amb una tècnica que coneixia el model i volia col·laborar… però va plegar. Després d’això, tot es va congelar. Ara hem tornat a parlar amb una nova tècnica, però tampoc ens saben dir si hi ha cap solar disponible o inscrit per aquest ús.
El Port ens va rebre, però demanava una cessió d’ús amb afany de lucre, cosa que desnaturalitza completament el model. La Diputació ni tan sols ens va contestar després d’un any. I quan hem intentat vies privades, ens hem trobat amb propietaris que no volen negociar més enllà de la venda, o bé volen destinar els edificis a usos turístics.
Això ha fet que el grup es redueixi. Vam arribar a ser 12 unitats familiars i ara en som 6. Molta gent ha hagut de buscar alternatives urgents. Però mantenim viu el projecte a l’espera que s’obri alguna porta real.
Heu conegut altres projectes semblants del territori en aquest procés?
Ens hem inspirat i hem contactat amb altres iniciatives. El cas més proper és La Titaranya, a Valls, que va néixer de la compra conjunta d’un edifici per part de tres entitats cooperatives. Això els ha permès avançar ràpidament, però és un model que no podem replicar. La Dinamo, que hi va participar, ens ha dit que no poden repetir una inversió així.
També hem seguit de prop la cooperativa de Reus, que, tot i no tenir cap cessió municipal ni immobiliari clar, han anat sumant més unitats i tenen una base sòlida. A Tarragona, en canvi, el context institucional i immobiliari és molt més advers.
Com imagineu el vostre habitatge cooperatiu ideal?
Rehabilitar un edifici amb valor històric o identitari per a la ciutat, amb espais comuns reals que afavoreixin la vida comunitària: una bugaderia compartida, biblioteca, ludoteca, taller d’eines, sala per projeccions o reunions, hort o terrat comunitari… També ens agradaria comptar amb locals oberts al barri que donin servei a l’entorn: una copisteria social, un gimnàs popular o un casal, segons les necessitats col·lectives.
La idea és evitar duplicar recursos i sortir del model d’aïllament domèstic. No volem construir més totxo, volem fer barri i comunitat.
A més, tots els habitatges han de ser de protecció oficial: amb una superfície limitada, preus assequibles i l’impossibilitat de vendre’ls o llogar-los de manera especulativa. “No es tracta només d’una manera de viure, sinó també d’un compromís amb el dret a l’habitatge i contra l’especulació.
També volem que l’edifici sigui el màxim de sostenible: amb plaques solars, sistemes col·lectius de consum elèctric, criteris d’eficiència energètica i ús de materials respectuosos amb el medi ambient. Ens inspirem en projectes com La Borda, de Barcelona.
Tarragona i l’habitatge: quins reptes tenim i quines oportunitats?
A Tarragona, la situació és crítica. Molts lloguers superen els 700 €, i això implica més de la meitat del sou de moltes persones. Les feines són precàries i la compra és inaccessible. A més, moltes ofertes van destinades a estudiants o turistes. Una persona sola no pot llogar un pis. Ha de compartir sí o sí.
La ciutat, a més, no té cap model clar d’habitatge: no se sap quants edificis turístics hi ha, ni es planifiquen serveis als barris. La Part Baixa no té cap centre cívic, ni equipaments comunitaris. L’Ajuntament hauria de garantir una xarxa mínima de serveis per barri, però no hi ha projecte de ciutat.
I ara què? Quins són els següents passos?
Estem pendents de saber si l’Ajuntament inscriurà algun solar a la convocatòria de la Generalitat per a projectes d’habitatge cooperatiu. Ens han dit que esperaran a la resolució d’agost. Mentrestant, seguim actives i no deixem de denunciar la manca de voluntat política. Si alguna institució s’hi compromet de veritat, tenim tot el treball fet per començar.
Volem que la cooperativa sigui la llavor d’una altra manera de viure i habitar la ciutat.
Per contactar-hi, podeu escriure a cooperativahabitatgetarragona@gmail.com