Bon dia Marta, per arrencar, creus que el cooperativisme encara té poca presència a les aules?
Tot i que cada vegada hi ha més programes que promouen l’economia social i solidària i el cooperativisme als centres educatius, encara hi ha molt de recorregut per fer. Quan vaig a les aules i parlo d’economia a l’alumnat, la primera idea que els ve al cap són els diners i les empreses i no tot el conjunt, com les tasques més reproductives. És important fer-los entendre que l’economia també pot satisfer les necessitats de les persones i de la vida. Però aquesta mirada està molt poc arrelada en la nostra cultura i l’imaginari col·lectiu.
És per això que és complicat fer veure l’economia social i solidària com un model alternatiu i de futur estable en el món laboral vers el sistema capitalista, tan present en el nostre dia a dia i malauradament també tant arrelat a la nostra cultura. És com una lluita contra un monstre que té molt poder.
A més, ara per ara perquè l’economia social i solidària entri a l’aula, cal hi hagi professorat que ho impulsi, perquè molts cops el cooperativisme no està present en els currículums i depèn en gran part de la motivació del docent. I si tot recau en la seva motivació i, a més a més, el sistema no els ajuda, llavors és difícil que ho puguin mantenir.
D’altra banda, penso que també cal treballar per fer-la més present a tots els espais, que sigui una cosa transversal tant dins com fora de l’aula, com per exemple també en l’educació no formal.
Quins beneficis creus que tindria introduir el cooperativisme de manera més clara i sistemàtica en l’educació?
Depèn de com s’hi introduís, si simplement s’explica o si es crea un projecte vivencial per experimentar-ho. Per exemple, crear una cooperativa o visitar-la, fer-hi pràctiques… alguna manera per entendre com funciona i experimentar-ho en primera persona. Una cosa és la teoria i l’altra és la vivència.
Quan s’educa en cooperativisme, també s’educa en valors. I aquestes experiències ens ajuden a promoure una ciutadania més crítica, més implicada, amb uns valors que tenen en compte les persones i la vida per sobre del lucre. Tot plegat possibilita que cada cop floreixin més iniciatives en aquesta línia que vagin fent més forta l’economia social i solidària.
Coneixes experiències o bones pràctiques on el cooperativisme ja s’hagi incorporat amb èxit al currículum o a projectes educatius?
Les cooperatives d’alumnes. Hi ha diferents projectes existents al territori. Des de la Diputació de Tarragona s’impulsa un projecte que es diu «Foment de l’emprenedoria i el cooperativisme a les escoles”, un programa que ja porta tres anys de recorregut. Hi participen 14 escoles del Baix Penedès, del Camp de Tarragona i de les Terres de l’Ebre. Es tracta d’un projecte molt transversal on alumnes de cicle superior de primària poden crear una cooperativa, ser socis de ple dret, aprendre a prendre decisions, aprendre a treballar cooperativament, a ser autònoms, a autogestionar-se, a tenir més iniciativa, a ser més proactius. Ells veuen que si es coopera, si es treballa en equip, també es poden aconseguir moltíssimes coses. És un projecte molt potent que també afavoreix la capacitació als docents.
També des dels ateneus cooperatius s’imparteixen tallers introductoris a cicle superior, graus superiors, instituts, etc. O bé el programa l’ESSpurna, a nivell català, que afavoreix l’impuls de cooperatives d’alumnes.
I també hi ha diferents entitats, com ara l’Aresta, que oferim projectes educatius per introduir el cooperativisme a l’aula.
L’interessant, però, és que aquests projectes arribin a ser propis del centre educatiu perquè es puguin consolidar i no haver de dependre tant de l’ajuda externa.
Quins són els principals reptes per avançar en aquesta direcció?
És important poder formar bé el professorat, però cal també que hi hagi una aposta política en el currículum i que tot plegat no només recaigui en la bona intenció del docent. Per part de les cooperatives, hi ha predisposició per enxarxar-se amb centres educatius i fomentar el cooperativisme, però molts cops el dia a dia no permet posar-hi energia i no hi ha prous recursos per fomentar-ho.
A més a més, penso que també cal visibilitzar l’economia social i solidària d’una forma més transversal, a tota la població, perquè estigui més present en el relat del nostre dia a dia.
Des de l’experiència que tens des de l’Aresta de fer tallers sobre economia social i solidària a les aules, què penses que es podria fer perquè l’alumnat veiés el cooperativisme com una opció real i atractiva per al seu futur professional?
A banda d’explicar què és l’economia social i solidària a l’aula, també és molt important que coneguin persones que hi treballen, que en parlen, i que puguin preguntar i conèixer experiències reals. Això és important per tal de crear uns referents que els ajudin a crear aquest imaginari col·lectiu que afavoreixi la proliferació de més projectes alternatius viables per al seu futur professional i que vagin en la línia de construir un món millor, més just i més social.
Què penses que poden fer les cooperatives per apropar-se a escoles i universitats i col·laborar en la difusió del model?
La clau és enxarxar-se i crear programes que tinguin el vincle de la cooperativa amb el món educatiu. Per exemple, oferir pràctiques, fer descobertes, fer xerrades a l’aula i explicar el projecte cooperatiu… És important que aquests vincles no siguin col·laboracions esporàdiques.
Penso, a més, que les cooperatives també poden tenir un paper molt important a l’hora de configurar aquest currículum educatiu que incorpori l’economia social i solidària i donar la seva visió a nivell metodològic o de contingut, així com col·laborar en la capacitació dels docents.
