Soukaina Benradi El Kaissi: “La Plaça Verda, un espai segur on parlar sense por”

Què és la Plaça Verda?

La Plaça Verda és un projecte d’empoderament per a dones del barri de Sant Salvador, especialment dones migrants. Quan va començar, només consistia en impartir tallers de català i castellà per a dones que ho necessitaven. L’any 2022 no hi havia gaires opcions per aprendre l’idioma al barri; només a Càritas, però moltes dones no volien anar-hi perquè les classes eren obligatòries, si volien rebre l’ajuda alimentària.

Hi havia moltes dones que simplement volien aprendre l’idioma per poder fer les coses soles, per ajudar els fills i filles amb els deures o per guanyar autonomia en el dia a dia.

Per què “Plaça Verda”?

Al barri tenim dues places de referència, conegudes pel color del paviment: la plaça de l’església, que s’anomena popularment Plaça Rosa, i la Plaça Negra. Per tal que el projecte estigués arrelat al barri, vam decidir crear una nova plaça simbòlica, un espai de trobada, i vam triar el verd, el color associat a l’educació.

Quines són les necessitats del barri, més enllà de l’idioma, que us van empènyer a crear la Plaça Verda?

Vèiem la necessitat que a Sant Salvador hi hagués un espai familiar on acompanyar la canalla a nivell emocional i facilitar la relació entre família, escola i infants. Des del reforç escolar de la biblioteca de l’escola del barri ja vam detectar la manca d’acompanyament familiar: moltes famílies tenien dificultats per ajudar la canalla amb els deures o per comunicar-se amb el professorat o amb el metge, per exemple. Ara, per sort, no només hi participen les mares dels infants que venien a la biblioteca de l’escola, sinó moltes més dones del barri.

Com arriben les dones a la Plaça Verda?

Al principi hi venien les mares dels nens i nenes que participaven al reforç escolar de la biblioteca de l’escola. Allà compartíem una hora on les famílies podien fer deures i llegir amb els fills i filles. Sempre venien les mares, mai els pares. Vam detectar que tenien dificultats per ajudar en l’educació dels infants, i aquestes van ser les primeres a venir a la Plaça Verda. Des de llavors, pel boca-orella, el projecte s’ha anat escampant. És un barri petit i totes ens coneixem: si no em pregunten a mi, pregunten a la meva mare, i així s’ha anat fent xarxa. L’experiència positiva de les primeres dones ha ajudat que cada vegada siguem més.

Quin perfil de dones hi participa?

La majoria són dones que treballen a casa i que no tenen gaires oportunitats d’ajuntar-se amb persones que parlin català o castellà. Per això vam voler crear un espai segur i de confiança, on puguin expressar-se, aprendre i guanyar autonomia.

Elles mateixes s’autodefineixen com dones, marroquines, migrants, però també valentes —perquè han fet el pas de venir aquí deixant enrere el seu país—; intel·ligents —perquè gestionen moltes coses alhora—; actives —perquè passen el dia fent mil tasques—; poderoses i, sobretot, responsables.

Què és el més transformador que viuen a la Plaça Verda?

Crec que el més transformador és sentir-se escoltades i compreses. Hi ha moltes coses que no poden expressar per por del que pensaran o de ser jutjades. Aquest és un espai segur; no tant per l’espai en si, sinó pel fet de poder reunir-se totes.

Les classes de català i castellà són una excusa per ajuntar-nos i parlar. Parlem de temes molt diversos: des del bullying, que afecta un dels seus fills, fins a qüestions d’actualitat o política. Els explico que és important conèixer els partits d’aquí, perquè han de poder votar. Però sobretot parlem de com se senten, del dol migratori que sovint no s’expressa: deixar enrere la seva vida, la família i la casa al Marroc no és fàcil. Aquí poden posar-hi paraules i trobar suport.

Llavors, la Plaça Verda, per ara, consisteix només amb les classes d’alfabetització?

Actualment, el projecte ofereix tallers de català i castellà, però també fem acompanyaments individualitzats a les famílies. Acompanyem les dones al CAP, a l’hospital, a la Seguretat Social o al Centre Cívic. També oferim suport emocional: hi ha famílies amb infants malalts que necessiten orientació i suport.

Gràcies a una voluntària, ara tenim quatre grups de diferents nivells. Un és per a dones que acaben d’arribar i no coneixen l’alfabet llatí; un altre per a dones que coneixen les lletres però encara no entenen ni parlen la llengua; i dos grups més per a dones que han estudiat al Marroc i volen aprendre l’idioma per incorporar-se al món laboral.

Teniu més col·laboracions externes a part de la voluntària?

Abans tenia por de com reaccionarien les dones si hi entrava gent externa. La idea era crear un espai segur, de confiança, i em feia por que, obrint-lo, algunes marxessin. Però no ha estat així. Per exemple, un dia parlant del conflicte del Sàhara Occidental, una participant nova va preguntar si hi havia càmeres, i van ser les mateixes companyes les que li van respondre: “Tranquil·la, aquí pots parlar amb confiança.” No tenim ni wifi, com per tenir càmeres!

Aquest curs hem començat a obrir més el projecte: vam fer un taller creatiu per definir una imatge gràfica de la Plaça Verda que ens representi i aviat en farem un sobre sexualitat amb una sexòloga. Treballem sobretot amb el grup de dones que han estudiat al Marroc, perquè tenen una mentalitat una mica més oberta. Amb elles podem abordar temes més tabús, mentre que amb altres grups cal anar més a poc a poc.

També estem intentant vincular la Plaça Verda amb altres agents del barri. Amb aquesta obertura, volem que les dones s’empoderin, agafin confiança i participin als espais comunitaris, que s’atreveixin a opinar i a formar part de la vida veïnal. Això també pot ajudar a reduir el racisme al barri.

Quins obstacles us heu trobat en la creació del projecte i quins reptes de futur teniu?

Potser al principi era atrevir-nos a engegar uns tallers que vèiem que tenien tot el sentit, però que no teníem finançament. Ens vam presentar a no sé quantes línies de finançament per fer tallers de tot tipus: d’ajuda mútua, d’alfabetització, etc. El nostre esforç ha estat començar a poc a poc i tenir paciència per créixer de forma conscient i quan hi hagi la necessitat. Ara que fa 3 anys que funcionem, veiem que ja podem començar a créixer en incorporar noves activitats, ja que ja hem creat aquest espai de confiança i hi ha un grup de dones que estan preparades per atrevir-se a fer-les. Per començar un projecte així, el més important és primer detectar les necessitats reals, escoltar les dones, i després dissenyar el projecte en base a això.

A nivell personal, el repte ha estat marcar límits. La cultura marroquina és molt propera i familiar, i això és una riquesa, però també pot ser difícil. Cal posar límits d’horaris i d’espai. A vegades m’han vingut a buscar en festes, batejos o, fins i tot, diumenges a casa. Obrir-te tant a elles, fa que els límits es confonguin. Això em generava molta ansietat, la sensació d’haver d’estar pendent de tothom. També em feia por que, si no podia acompanyar alguna dona, diguessin: “la Soukaina no m’ha volgut ajudar”.

Amb el temps, he après a posar aquests límits. Les dones ho entenen, i la veritat és que estan molt obertes a aprendre i a compartir. Saben que no donem títols ni certificats, però moltes hi venen igualment, simplement per parlar, aprendre i estar juntes.

El repte actual és fomentar l’ajuda mútua entre elles, que no tot depengui de mi. Si una no pot assistir a una cita, que es puguin acompanyar entre elles. Això ja passava de manera natural al barri, però ara volem que sigui una pràctica més reconeguda i compartida.

Com us imagineu el futur de la Plaça Verda?

El nostre somni és tenir un espai propi, només per a nosaltres, només per a les dones del barri. Un lloc on puguin venir si necessiten ajuda, si volen oferir alguna cosa o simplement per estar-hi. Ara treballem al Casal d’Entitats, un espai compartit, i a més, està lluny de la zona d’interblocs, on viuen la majoria de participants. Allà seria ideal tenir un centre propi, ja que és on hi ha més famílies vulnerables. Somiem amb un espai només per a nosaltres, amb wifi i ordinadors. Ara mateix, som davant d’un bar.

Les dones no van als bars del barri: no són espais pensats per a elles. Per això estaria molt bé que aquest futur espai tingués també una cafeteria només per a dones. Fa un temps es va dir que on ara hi ha una carnisseria s’obriria un bar de dones, i totes n’estaven molt il·lusionades. Finalment, però, s’hi va instal·lar un bar que està ple d’homes. Ara hi ha un bar a la zona de baix i un altre a dalt, i això condiciona molt: fa que moltes dones ja no passin per allà, o que evitin anar a comprar a les hores de més afluència.

Què significa la Plaça Verda per a les dones?

Per a elles, la Plaça Verda és un espai per aprendre l’idioma i adquirir competències bàsiques com escriure, llegir o demanar cites. Però sobretot, és un espai de trobada i de respir. Hi venen per desconnectar del ritme diari: passar el dia amb les criatures, pensar en els àpats… gestionar la casa, els papers i les cites genera molt d’estrès. Aquí poden relaxar-se, oblidar-se per una estona de tot això i pensar en elles mateixes.

També els serveix per activar el cervell, aprofitar el temps, conèixer-se, ajudar-se mútuament i guanyar confiança i seguretat. És, en definitiva, un espai on parlar sense por.