Una exposició que dona veu i posa rostre al jovent de Tarragona
Una exposició que dona veu i posa rostre al jovent de Tarragona
Fotografies que és poden trobar a l’exposició «Tarragona Jove. Retrats i expressions».
Retrats de Joves de TGN – Kesse. Tarragona Jove. Retrats i expressions és un exercici d’escolta col·lectiva. L’exposició presenta 20 retrats —quatre en gran format— que s’intercalen amb frases literals dels joves participants, construint un relat viu, honest i plural sobre què significa ser jove avui a Tarragona.
La mostra és fruit d’un estudi desenvolupat entre 2024 i 2026, que ha combinat 21 entrevistes en profunditat i quatre grups focals amb joves d’entre 12 i 35 anys. L’exposició es podrà visitar a l’Espai Kesse i itinerarà per diferents equipaments juvenils de la ciutat.
El projecte compta amb la participació activa de l’Associació Bloc 23, amb Clinton Uwumarogie, que aporta la mirada compromesa del jovent implicat en el teixit associatiu, i amb la tasca de l’Associació Ariadna, amb Nani Blasco al capdavant del treball de camp.
L’estudi: què diuen realment els joves?
L’estudi, dirigit per Àngel Belzunegui, no buscava generalitzar, sinó mostrar un conjunt de discursos reals de joves que comparteixen una mateixa realitat: viure a Tarragona.
Els grups focals han abordat qüestions clau: l’oci, la seguretat, el transport, l’habitatge, les xarxes socials, les addiccions, la relació centre-barris i les oportunitats de futur.
Una de les preguntes centrals era clara: És Tarragona una ciutat per als joves?
La resposta no és unànime, per a alguns, és tranquil·la i bonica, per a d’altres, no està pensada per a ells. Una jove ho resumeix així: “Tarragona? Per a un turista està bé. Per a un jove, impossible.”
Els menors de 20 anys coincideixen que falta oci adaptat a la seva edat. “No hi ha discoteques per la nostra edat, hem d’anar a Salou”, expliquen, i la percepció general és que l’oci existent és molt alcohòlic i orientat a lligar.
També emergeix una demanda clara: “Falten espais de trobada on no calgui consumir. Propiciar que la gent es trobi.”
Aquest estudi ha servit, entre altres documents, per a l’elaboració del Pla Tarragona Jove 2028, aportant una diagnosi directa i sense filtres.
Clinton Uwumarogie i la implicació de Bloc 23
La participació de Clinton Uwumarogie, membre de l’Associació Bloc 23, representa la veu d’una joventut que no només opina, sinó que vol incidir.
En els debats apareixen qüestions molt concretes: la dificultat d’accedir a feines nocturnes per manca de busos, la precarietat salarial o la necessitat d’invertir en educació: “Invertiria en educació, perquè els joves no haguessin de desplaçar-se a Barcelona o altres llocs per perseguir els seus somnis.”
També es denuncia la normalització del consum: “Tinc 16 anys i m’és fàcil aconseguir alcohol sense carnet.”
La mirada de Bloc 23 connecta la recerca amb el carrer, amb els barris, amb les realitats que sovint no arriben als espais institucionals.
L’Associació Ariadna i el paper de Nani Blasco
La recollida de testimonis ha estat possible gràcies al treball de camp realitzat per Nani Blasco, membre de l’Associació Ariadna, que ha conduït les entrevistes i dinamitzat els grups focals, generant espais de confiança perquè els joves poguessin parlar amb llibertat de temes sensibles: inseguretat als barris, violència masclista, precarietat laboral o consum de drogues.
La metodologia ha permès captar contradiccions i matisos: joves que critiquen les xarxes socials però no hi renuncien; que volen emancipar-se però continuen depenent econòmicament de la família; que estimen la ciutat però es plantegen marxar.
L’acompanyament de l’Associació Ariadna té la voluntat de transformar els discursos individuals en coneixement col·lectiu.
La fotografia com a relat: Alba Rodríguez
Les 40 imatges captades durant el procés —20 exposades— son obra de la fotògrafa Alba Rodríguez .
Els retrats mostren joves als seus espais quotidians: el mar, els camps d’esport, els barris de Ponent, la Part Alta, espais naturals o carrers en transformació. La fotografia no busca l’estètica idealitzada de les xarxes, sinó la presència real.
Hi ha joves que miren frontalment a càmera amb determinació. Altres apareixen en actitud reflexiva, en moviment, en contextos que expliquen identitat. La diversitat cultural i social és visible: centre i barris, tradicions i noves realitats, expressió de gènere lliure i identitats diverses.
La qualitat tècnica és notable, però sobretot hi ha coherència narrativa: cada retrat dialoga amb una frase, amb un pensament, amb una inquietud.
És Tarragona per a joves?
Un dels temes més repetits és la seguretat, algunes noies expliquen que hi ha llocs on “a partir de certes hores no es pot passar” , i als barris la percepció d’inseguretat és més elevada. També emergeix la separació centre-barris, una frase ho resumeix amb força: “Els barris també som Tarragona.”
La manca de busos nocturns afecta feina i oci, “les que vivim als barris i hem de treballar a les nits es fa molt complicat”, i per això, els joves proposen integrar millor la ciutat, fomentar cultura als barris i generar espais de trobada reals. Perquè, com diu un dels participants: “La cultura és la base de tot… que faci que sigui una ciutat dinàmica, assequible per als joves.
L’habitatge apareix com el gran obstacle, on els lloguers arriben a uns preus que no són assequibles amb els salaris d’avui dia. I no són els únic preus que s’han descontrolat, sinó que el nivell de vida no fa més que pujar, com ara «omplir un carro del Lidl al 2006 eren 30 euros, i ara són 150».
La precarietat és estructural, veiem com cada cop més joves s’identifiquen com a classe treballadora, i mostren preocupació al veure les complicacions per emancipar-se en un futur proper.
Els més joves reconeixen addicció al mòbil, pressió estètica i influència d’influencers . Volen “ser virals”, però alhora reclamen relacions autèntiques. També hi ha il·lusió, una jove ho expressa amb senzillesa: “No sempre es pot, però jo vull intentar treballar d’una cosa que m’agradi i em senti còmode”, potser la frase que millor sintetitza l’esperit de la mostra és aquesta: “Crec que el lloc no importa. M’ho passo bé quan vaig amb bona companyia.”
Tarragona Jove. Retrats i expressions no ofereix respostes tancades. Ofereix mirades. Ofereix paraules. Ofereix rostres. Ofereix una ciutat explicada pels seus joves.
Itinerari de l’exposició: https://tarragonajove.org/activitats/exposicio-tarragona-jove-retrats-i-expressions-hivern-primavera-2026/
De dimarts a dissabte del 15 de gener al 28 de febrer | de 16.30 a 21 h | Espai Jove Kesse
De dilluns a divendres del 2 al 27 de febrer | de 9 a 21 h | Vestíbul de l’Oficina Jove del Tarragonès
De dilluns a dissabte del 16 de febrer al 5 de març | de dilluns a divendres de 8 a 21 h, dissabtes de 9 a 14 h | Centre Cívic de Sant Pere i Sant Pau
De dilluns a dissabte del 9 al 26 de març | de dilluns a divendres de 8 a 21 h, dissabtes de 9 a 14 h | Centre Cívic Torreforta
De dilluns a dissabte del 13 al 30 d’abril | de dilluns a divendres de 8 a 21 h, dissabtes de 9 a 14 h | Centre Cívic Bonavista
De dilluns a dissabte del 4 al 21 de maig | de dilluns a divendres de 8 a 21 h, dissabtes de 9 a 14 h | Centre Cívic Sant Salvador
De dilluns a diumenge de l’1 al 30 de juny | de dilluns a divendres d’11 a 20 h i dissabtes i festius d’11 a 13 h | pati Jaume I Ajuntament