Fíbula: “Coincidir en un mateix espai ens permet aprendre les unes de les altres i despertar nous interessos artístics”

Què és Fíbula?

Fíbula és un col·lectiu d’artistes dissidents, racialitzades, migrades, persones que formen part de la comunitat LGTBI, que intenta impulsar i crear xarxa i proporcionar oportunitats i espais perquè les artistes es puguin reunir, col·laborar i inspirar-se mútuament.

Per confrontar la idea que les artistes sovint desenvolupen la seva pràctica de manera aïllada, es vol propiciar que es facin actes i activitats que facilitin la creació de vincles i la col·laboració entre artistes.

Quines activitats feu?

Ara mateix, l’activitat que fem més regularment és AnarkAttack, que duem a terme dos cops al mes al local de La Gata Insubmisa. Combina tant un espai obert de creació compartida com tallers dirigits d’alguna disciplina artística.

D’una banda, hi ha l’espai obert, on es pot venir a crear i compartir processos: pots fer una peça de ceràmica, cosir, dibuixar… Hi tenen cabuda tota mena de manualitats. Compartim materials, xerrem i fem una mica de safareig també. El fet de coincidir en un mateix espai ens permet aprendre les unes de les altres i despertar nous interessos i inquietuds.

De l’altra, hi ha el taller dirigit, que a vegades imparteix algú del col·lectiu i, altres vegades, una persona externa. Per exemple, l’últim va ser sobre novel·la gràfica; també n’hem fet de papiroflèxia i un taller d’enquadernació artesanal. Dels tres tallers que hem fet fins ara, ja n’hauríem de fer una segona part, perquè se’ns van quedar curts i a la gent li van agradar molt.

També organitzem micros oberts de poesia, bingos musicals i cinefòrums. De fet, el 10 d’abril farem un cinefòrum al Casal Sageta de Foc amb la pel·lícula Kirikou i la bruixa. És una pel·lícula infantil que tracta temes com el racisme, la violència sexual i l’ostracisme que poden patir les víctimes.

Amb quins col·lectius acostumeu a col·laborar?

Amb La Gata Insubmisa, amb el Casal Popular Sageta de Foc, estem parlant de col·laborar també amb El Soterrani, també hem col·laborat amb Orgull Crític del Camp de Tarragona i amb La Col·lectiva de Reus.

Quines complicacions us heu trobat a l’hora de dur a terme la vostra activitat?

Primer, els espais. Tenim moltes idees d’activitats, però després sempre acabem amb la mateixa pregunta: on ho fem?

Normalment, anem a La Gata Insubmisa, però a vegades necessitem espais més grans. També estem pensant de fer coses al carrer, quan el temps sigui més agradable.

Una altra dificultat són els diners. Ens encantaria fer un taller de vitralls, per exemple, però és caríssim. Si tinguéssim més diners seria molt més fàcil fer altres tipus d’activitats.

I finalment, l’equip i el temps disponible. Un dels grans problemes és que som poques persones i, a vegades, falten mans per organitzar activitats.

Com veieu la possibilitat que el jovent impulsi activitats creatives autoorganitzades?

Depèn molt del suport institucional, però també de la predisposició de les persones que en formen part. Moltes vegades el jovent es veu obligat a moure’s en àmbits molt precaris perquè no té diners ni recursos, i això dificulta molt tirar endavant iniciatives d’aquest tipus. Al final acabes necessitant un grup bastant estable de gent que hi participi i que hi torni regularment, perquè sense aquesta comunitat que sosté les activitats seria molt difícil continuar.

L’AnarkAttack, per exemple, ha funcionat molt bé perquè no és una activitat que requereixi una gran infraestructura ni suport extern, és gratuïta, i això fa que sigui més fàcil de mantenir en el temps. A més, veure que la gent ve, participa i s’hi implica també és molt motivador per continuar organitzant coses.

També pensem que és important generar espais d’oci diürn on no calgui consumir. Moltes propostes d’oci continuen girant molt al voltant del bar i de l’alcohol, i nosaltres intentem oferir alternatives on la gent pugui simplement venir, crear, compartir una estona i passar-s’ho bé sense haver de gastar diners. Creiem que un oci creatiu i gratuït és molt necessari.

Com valoreu la participació del jovent en aquest tipus d’iniciatives?

És cert que hi ha gent jove a qui no li interessa participar en aquest tipus d’espais i, al mateix temps, hi ha molta gent que està molt contenta de trobar iniciatives amb aquests valors. La sensació que tenim és que el jovent sí que té ganes de fer coses; moltes vegades el que falta són oportunitats, espais i recursos.

També és veritat que segurament el nostre entorn proper pot ser una mica una bombolla, i la gent que tenim al voltant és molt activa. A Tarragona, per exemple, no hi ha tantes iniciatives perquè és una ciutat més petita. A Barcelona hi ha més casals de joves i més recursos, i això facilita que passin més coses. Quan la gent té oportunitats i espais on fer activitats creatives, normalment les aprofita.

També ens agradaria reivindicar més l’ús de l’espai públic. No tot ha de passar dins d’un bar o d’un local: el carrer també pot ser un lloc per crear, trobar-nos i compartir processos creatius.

Quin missatge donaríeu al jovent de la ciutat?

Que l’art és per tothom, a vegades pensem que si no ho fem bé no ho podem fer, però no és veritat. Al taller de novel·la gràfica vam dibuixar gats i el tallerista deia: “No cal que siguin realistes, dibuixeu els gats com vulgueu”. Això és alliberador.

El més important és fer pinya i crear comunitat, associar-se, fer vincles amb la gent i reivindicar els espais oberts a la cooperació. Si veieu espais o activitats autogestionades, animeu-vos a participar-hi, perquè la gent que hi va és la que fa possible que existeixin.

També cal recalcar que sempre estem obertes a noves incorporacions. No cal una implicació enorme. Si algú té una idea o vol fer un projecte, ens pot contactar. Sempre estem obertes a col·laborar amb iniciatives que s’alineïn amb els nostres principis.

Les podeu seguir a @fibulatgn.