Armand Medina: “Treballar pel bé comú transforma les dinàmiques competitives en enriquiment, canvi i arrelament”.

Què feu a Prollema i quina és la missió que us mou?
A Prollema ens dediquem bàsicament a l’acompanyament de joves estrangeres que arriben al nostre país. La idea base és que, a través del seu propi saber, elles puguin oferir l’ensenyament de la seva llengua d’origen. El projecte va néixer fa nou anys a Barcelona i en fa quatre que som aquí, a Tarragona, on hem anat derivant cap a altres funcions com la intermediació lingüística o les traduccions. L’objectiu inicial és que esdevinguin ensenyants, però al mateix temps les formem perquè adquireixin competències en intermediació, que els permetin començar a treballar en el territori. Volem que el seu coneixement sigui l’eix central del seu desenvolupament aquí.

Aquest procés d’aprenentatge no és unidireccional. Com treballeu la creació de materials i com es tradueix això en una oferta formativa per a la ciutadania?
Treballem durant cinc mesos, de novembre a maig, preparant material pedagògic perquè les mateixes joves elaborin els seus propis recursos per ensenyar. No es tracta de comprar un catàleg d’alfabetització de darija, àrab o mandinga, sinó que elles mateixes creïn un material propi. Després, de maig a setembre, busquem grups de participants que vulguin aprendre aquestes llengües perquè elles puguin exercir i, durant l’estiu, intentem fer cursos d’iniciació on puguin posar en pràctica les seves classes.

Un dels trets distintius de Prollema és la tria conscient de treballar amb grups molt reduïts. Per què aposteu per aquesta metodologia?
Intentem no ser més de quatre persones. Jo només treballo amb quatre noies a l’any perquè pensem que cal fer un treball molt curat i un acompanyament molt sostingut en el temps. Els demanem compromís i responsabilitat, però sobretot creem espais de conversa on surten coses que realment importen. En els darrers anys hem vist com és de vital treballar la confiança i fer que se sentin acollides. En aquestes converses surten realitats de les quals cal parlar amb cura i professionalitat. Atenem joves d’entre 16 i 25 anys, moltes vegades provinents de centres de protecció (CRAE) o en situacions d’exclusió, i l’interès és que el saber que porten el puguin desplegar aquí.

Després de passar per diversos espais de la ciutat, l’agost de 2025 us vau sumar a La Teulada. Què us va portar a fer aquest pas?
Vam començar a la Laboral i després vam passar dos anys a l’Espai Kesse, però sentíem que necessitàvem un espai més consolidat dins de la ciutat. La idea de venir a La Teulada era per tenir un espai fix, però sobretot per la «col·lisió» amb altres projectes d’economia social i solidària. Ens interessava participar de la governança i col·laborar amb altres entitats. Des de l’agost hem estat fent-nos un lloc, coneixent el ritme de la casa i les nostres pròpies limitacions per començar a treballar juntes de forma sòlida.

Dins de l’ESS es parla sovint d’intercooperació, però vosaltres feu servir un terme molt suggeridor: la «mutació» dels projectes. Com s’aplica aquesta filosofia a Prollema?
Jo crec que part del funcionament dels projectes és que beuen d’altres experiències. Tinc la necessitat absoluta de conèixer altres projectes per saber alterar o complementar el meu. Els projectes són vius i muten totalment. Estar a La Teulada ens permet això: consolidar el projecte propi mentre participes de l’estructura comuna. Ens dona una visibilitat diferent i ens permet exportar la nostra metodologia de treball també.

Tot i ser una incorporació recent, ja esteu teixint aliances tangibles amb altres entitats de la xarxa. Com heu començat a intercooperar?
Ja hi ha coses reals. Una de les nostres participants, la Cheimae, ja està fent intermediació lingüística amb la Xarxa Migrant i al Centre Cívic de Bonavista. Jo mateix m’he incorporat al cercle d’educació de La Teulada i estem preparant propostes de col·laboració amb entitats com L’Escamot, Cuentropía o l’Associació Quilòmetre Zero. Estar aquí t’obre la possibilitat que els altres et coneguin i tu puguis proposar. També ens ajuda molt pel que fa a l’estructura tècnica, gestoria i suport en subvencions, i et permet consolidar el projecte d’una forma acompanyada. Si no, vas sol i no vas enlloc.

I quin consell donaries a aquelles cooperatives o associacions que vulguin fer intercooperació?
L’intercooperació és molt orgànica. Jo vinc de treballar molts anys a la institució pública, que sovint és una bèstia rígida on canviar qualsevol cosa costa anys. Aquí treballem amb cuina lenta, amb materials escassos, a vegades, però amb molta més llibertat. Hem perdut una mica el gaudi del procés, i el procés és tant un encontre com una topada que cal viure sense dramatismes. Intercooperar és convidar els altres a exposar-se al canvi per ser més forts. És un aprenentatge constant: inverteixes temps en projectes que potser no surten a la primera, però el camí ja t’ha donat peu a una cosa nova. Treballar pel bé comú transforma les dinàmiques competitives en enriquiment, canvi i arrelament.